diumenge

Metàfora del pastis

Per a tots els que som pares i mares:
pastis.jpg

Cada família amb els seus valors, maneres de pensar i fer, segons l’educació rebuda, les capacitats i possibilitats,… amb els ingredients de que disposa, farà un pastís amb un gust, forma i textura diferent possiblement d’una altra família. Educarà els fills d’una manera concreta.
El pastís, l’educació dels fills,  pot variar segons les capacitats i possibilitats de les famílies (experiència concreta, temps de dedicació, il.lusions,… els ingredients de què disposem, la disponibilitat o no d’un forn,  els estris ), els objectius marcats inicialment per educar els fills poden donar com a resultat un pastís dolç, salat, tou,… i amb una  forma rodó, rectangular, quadrat, …
Us apunto els ingredients d’un pastís deliciós:
llibertat, límits, disciplina, respecte, discussions, normes, solidaritat, paciència, comprensió, autoritat,…. i tot endolcit amb molt d’afecte.

La Felicitat

He trobat una reflexió sobre la felicitat que vull compartir amb vosaltres:
La felicitat desitjada, cercada, anhelada,… tots cerquem la felicitat en aquesta vida. Però què és exactament la felicitat? Tots entenem el mateix sobre el què és la felicitat? Molts coincideixen en que la felicitat és un trajecte i no una meta que la podem gaudir en el dia a dia, en cada moment present. Sovint, però pensem que la felicitat la trobarem amb l’enamorat, amb els amics, la família,… en definitiva, pensem que la trobarem en els altres i responsabilitzem els altres de la nostra pròpia felicitat.
Us apunto la lletra d’una cançó del grup Amarok. Parla sobre la felicitat a través d’una lleyenda hindú.
Dioses
Cuenta una leyenda hindú que hace mucho tiempo, cuando el mundo se creó, los Dioses se reunieron.
“No podemos permitir que el hombre tenga el secreto de la Gran Felicitad ¿Donde la esconderemos?”
Y así los Dioses hablaron sin quedarse contentos temerosos de que el hombre la encontrara a su tiempo.
“En lo profundo del mar, en un monte junto al cielo, en el centro de la tierra, arriba en el firmamento.
“Pero un Dios se levantó y con un tono sereno dijo: “Ya tengo la solución” no temeremos de nuevo.
“La luz de la Gran verdad en él esconderemos y oculta en su alma dormirá un gran sueño pues jamás sospechará que él mismo la lleva dentro y por mucho que la busque siempre se irá muy lejos”
La felicitat és dins nostre. Trobem-la! No fem responsables als altres de la nostre pròpia felicitat.
PENSEM-HO i sobretot ACTUEM!

Uns quants consells

Espero que aquests consells us ajudin:
Per recordar cada dia de l'any davant del teu grup
http://www.xtec.cat/%7Emmontene/web/imatges/BONIC.jpg
Escull les paraules i sentiments més bonics per als teus alumnes.
Encomana'l s'hi el teu entusiasme per aprendre.
Escolta'ls, respecta'ls i sé pacient amb ells.
Dóna'l s'hi normes justes.
Aprèn d'ells, són molt savis.
Actua amb generositat, aprendran de tu.
Organitza i optimitza el teu temps, així aprofitaran millor cada dia.
No te'n portis massa treball a casa: el teu temps és per descansar i gaudir.
Compleix les promeses que facis als teus alumnes.
Busca el recolzament i l'ajut dels teus companys.
Que la teva classe tingui un ambient acollidor, on els alumnes se sentin còmodes, segurs i respectats.
Que el teu tracte no mostri cap preferència. Tots necessiten la mateixa atenció.
Continua amb la teva formació, sempre hi ha coses per aprendre.
Tingues cura del teu cos: alimenta't d'una manera sana, fes exercici cada dia i descansa.
Recorda que tu ets molt important.

dilluns

Habilitats Socials

A P4 he treballat les habilitats socials que són un seguit de conductesi gestos adequats que permeten que la persona es relacioni positivament amb els altres. Inclou aprenentatges com ara saludar, presentar-se, agrair, demanar permís o iniciar una conversa.
Aprendre i desenvolupar aquestes habilitats és fonamental per aconseguir unes relacions òptimes amb els altres.

L'optimisme

L'optimisme l'he treballat amb els nens i nenes de P5, aquest és un hàbit de pensament positiu, una disposició o una tedència a mirar l'aspecte més favorable dels esdeveniments i a esperar-ne el millor resultat.
Les persones optimistes insisteixen en els objectius que s'han marcat malgrat els obstacles i els contratemps, operenmés des de la perspectiva de l'èxit que no pas des de la por del fracàs, i considerenque els esdeveniments són deguts mes aviat a circunstànicies controlables que no pas a errades personals.

AUTONOMIA

Aquest trimestre he treballat amb els nens i les nenes de P3 l'Autonomia que és la capacitat de govenar-se, d'actuar per convenciment propi i no perquè ens imposen una conducta, una de les tasques importants que tenim és potenciar aquesta autonomia en les rutines diàries, en la resolució de problemes, en les dificultats en el joc i en la relacióamb els altres nens i nenes i amb els adults.

La felicitat

Aquí us deixo una interessant xerrada sobre la felicitat.


Conferència d'en Ferran Salmurri al Col·legi de Psicòlegs de Girona en motiu del Dia Internacional de la Salut Mental.

divendres

Diversitat i comunicació assertiva. Si volem aconseguir que l’espai de formació emocional sigui efectiu cal que els mestres, els adults, donem la possibilitat als alumnes d’expressar-se respectuosa i obertament. Els alumnes haurien de tenir la possibilitat d’expressar allò que pensen del tema que es tracti en cada moment. Recordem que estem intentant que les emocions siguin un permís i no una prohibició. El món és divers, què bé! Davant qualsevol aportació per part de l’alumnat hauríem de saber recollir-la de manera assertiva i retornar-la de manera respectuosa i elaborada perquè, no oblidem que cadascun/a té el seu propi mapa conceptual, terminologia que utilitzen des de l’ecologia emocional. Les diferents maneres de pensar, els diferents mapes, les diferències en quan a maneres de pensar són les que ens donen la possibilitat de contrastar, reflexionar i, per tant, aprendre de manera conjunta i respectuosa.

dimarts


Com treballar l’autoestima a casa?

  • Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
  • Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima.
  • No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
  • Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
  • Tenir expectatives realistes.
  • Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments
  • Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a.
  • Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
  • No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
  • Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment.
  • Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el perquè ho dic jo).
  • Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.