Diversitat i comunicació assertiva. Si volem aconseguir que l’espai de formació emocional sigui efectiu cal que els mestres, els adults, donem la possibilitat als alumnes d’expressar-se respectuosa i obertament. Els alumnes haurien de tenir la possibilitat d’expressar allò que pensen del tema que es tracti en cada moment. Recordem que estem intentant que les emocions siguin un permís i no una prohibició. El món és divers, què bé! Davant qualsevol aportació per part de l’alumnat hauríem de saber recollir-la de manera assertiva i retornar-la de manera respectuosa i elaborada perquè, no oblidem que cadascun/a té el seu propi mapa conceptual, terminologia que utilitzen des de l’ecologia emocional. Les diferents maneres de pensar, els diferents mapes, les diferències en quan a maneres de pensar són les que ens donen la possibilitat de contrastar, reflexionar i, per tant, aprendre de manera conjunta i respectuosa.

Com treballar l’autoestima a casa?

• Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
• Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima.
• No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
• Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
• Tenir expectatives realistes.
• Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments
• Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a.
• Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
• No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
• Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment.
• Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el perquè ho dic jo).
• Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.

L’ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS
Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d’aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.
Tot estava en calma, com si allà s’hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l’únic habitant d’aquell lloc, un ancià homenet d’ulls tristos.
- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.
L’ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l’atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l’agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l’edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.
Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més… això no és vida!
Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d’ells, i amb l’excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.
Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure’ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s’havien perdut.
I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d’haver estat l’únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.

L'esforç

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad

Vocabulari d'emocions

Assertivitat

De manera ràpida, i davant la pregunta respecte què és l’assertivitat dic que és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres

Empatia

És la capacitat personal per connectar, respectuosament i sincerament, amb els sentiments i les emocions d’una altra persona i per comprendre els seus arguments i els seus punts de vista.

Emoció

Una emoció, en la seva definició mes general, és un estat mental intens que, sorgit de manera espontània en el sistema nerviós, provoca una resposta psicològica, ja sigui positiva o negativa.

Es tracta d’un procés neuroquímic i cognitiu, relacionat amb la selecció de decisions, la memòria, l’atenció, l’ imaginació... I un conjunt de termes que la naturalesa ha anat perfeccionant al llarg del temps, per tal de sobreviure i reproduir-nos correctament.

"Etimològicament, la paraula emoció prové del terme llatí emotio, -onis , que és una combinació del prefix e- (enfora) y motio (moviment, acció, gest)."

Què és l'educació emocional?

"Quan una persona és capaç de gestionar les seves emocions, és quan podem dir que és intel·ligent emocionalment."