- Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
- Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima.
- No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
- Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
- Tenir expectatives realistes.
- Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments
- Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a.
- Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
- No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
- Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment.
- Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el perquè ho dic jo).
- Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.
molt interessant
ResponElimina